Mirant enrere. El 2019, en farem 100!

carreter
En Cano era un carreter que vivia al carrer de les Borges

En Cano era un carreter que vivia al carrer de les Borges i tenia per costum parar-se a la bodega de Cal Salat, al carrer Joaquim Valls 53 –on ara hi ha la peixateria– per fer el trago.

Al pis de sobre de la bodega hi havia el local d’Esquerra Republicana, hi ha constància de la presencia del president Macià en el local. El que no sabem és si en Cano i en Macià van compartir el taulell amb un got de vi ales mans!

Tornem al carreter: aquest estant al llit molt malalt, va dir que volia parlar amb la noieta de la bodega. Quan la tingué al davant li va fer prometre que quan passés amb el carro dels morts per davant, ella li havia de tirar un got de vi a sobre de la caixa.

Però quan arribà el moment, el carro dels morts amb el Cano difunt, no va poder passar per davant de la bodega! Unes maleïdes obres ho impediren.
Possiblement, la promesa incomplerta però present en l’imaginari col·lectiu de la Prospe,va inspirar “l’aparició” de Sant Xibeco, però canviant el vi, per la cervesa!

La història ens la va explicar la mateixa noieta de la bodega, la Conxita Pibernat Costa de cal Salat, arribada al barri el 1927 amb quatre anys.

La Conxita no es perdia mai les havaneres de la Festa Major, però aquest 2016 va venir la seva filla Ada i ens va comunicar la mort de la mare, a primers de maig.

La Conxita era una font inesgotable explicant com era la vida en el passat, transmetent-t’ho de forma entusiasta, amb alegria, enfotent-se del mort i de qui vetlla (això li venia d’en Cano?), sempre mostrant una gran estima pel barri i pels seus veïns.

A la història del nostre carreter, n’hi afegim una segona. El bon jan d’en Cano, possiblement havia tingut problemes amb un altre veí, el Sr. Diego Mármol.
El Sr. Mármol era propietari de terrenys al carrer Valldaura, ara Pablo Iglesias, i volia fer pagar peatge, l’any 1927 , als carros que hi passaven,

Està clar que el Sr. Mármol havia de ser d’una altra mena. Dels que tenen poder i a més en temps de dictadura, la de Primo de Rivera!

El dia 6 de gener de 1925 assisteix com a “alcalde del las Roquetas” a la col·locació de la primera pedra de l’església de Santa Engràcia (La Vanguardia, 8 de gener de 1929). Cal suposar que es tracta de la mateixa persona. Ajuntava poder civil i militar.

Arnau Vilanova

A les Barriades
Núm. 28 Gener – febrer – març 2017