El territori que avui ocupa el barri de la Prosperitat fa poc més de 100 anys era un paisatge de vinyes amb algun altre conreu, especialment de secà.
Aquestes vinyes no s’escaparen de l’atac de la fil·loxera, detectada per primer cop a Barcelona el 1884 al turó de la Rovira, entre Sant Andreu i horta. Recordeu que la Prosperitat s’inicià “en los alrededores o las afueras de San Andrés”, com diu la documentació antiga. Tot coincidia: uns terrenys devaluats per a la producció agrícola i una demanda de sòl a les perifèries de la ciutat i dels pobles que s’hi havien agregat.
Naturalment, com sempre els especuladors es fregaven les mans i compraven els terrenys. D’aquí sortirien les primeres urbanitzacions del barri: Prosperitat, Verdun, Charlot, Can Borràs… urbanitzacions sempre privades, no reconegudes oficialment i sense cap mena de servei. Els carrers eres l’espai que el propietari “perdia”, per tant, com més estrets millor.
Es necessitaven habitatges per acollir la gent que arribava atreta per la creixent demanda de mà d’obra atreta per la creixent demanda de mà d’obra, ja que la misèria els havia foragitat dels seus llocs d’origen. Com el cas de la família que, procedent d’un poble de València, Camporrobles, a qui la fil·loxera va obligar a marxar, va acabar comprant un terreny per fer-s’hi una casa al carrer de la Cooperació de la Prosperitat, amb la paradoxa que el notari explicita a l’escriptura: “(…) el terreno descrito se separa y segrega de una pieza de tierra plantada de viña, hoy filoxerada…”. No sembla que aquesta informació sigui gratuïta. ¿Potser contribuïa a justificar la urbanització?
Aquests primers pobladors del barri que arriben a les primeries del segle XX, provenen de la resta de Catalunya, Aragó, València, Múrcia… els veïns, vaja! Tenen pocs recursos, compren el terreny que sovint paguen en terminis fins a 10 anys, i hi aixequen cases humils. Moltes vegades autoconstruïdes, aprofitant la runa, les pedres portades del Besòs a coll o el cagaferro acumulat al costat de la via.
Això sí, en tots els permisos d’obra l’Ajuntament inclou una clàusula terrible i cruel: “La concesión de este permiso no significa reconocimiento de la urbanización (…) reservándose este Municipio la facultad de establecer nuevas alineaciones y rasantes sin otorgar indemnización alguna…”.
Les cases acostumaven a tenir un pati posterior, on hi havia l’hort i espais per als animals. Tot per al consum familiar, per ajudar a subsistit. Aquestes cases eres un reflex esquifit de “la caseta i l’hortet”. Lluny de la ciutat jardí somiada però a l’abast d’alguns “higienistes” que volien espais més sans que els estrets i foscos carrers del centre de la gran ciutat. Per subsistir eren també els horts de l’Agrupació Cooperativa de Petits Hortolans (CNT). Miquel Roman va trobar les fitxes dels associats al Archivo de Salamanca en les seves visites durant els anys 2002 i 2003. Explica que la majoria de dates d’ingrés són de 1938 i inicis de 1939, i que entre les fitxes hi ha “Verdum, Roquetes, Torre Baró i, evidentment Prosperitat…”. Aquí la paraula fitxa, equival a estar fitxat. Les dades que hi ha es necessitaven per reprimir als hostils hortelans.
Cada vegada hi havia menys terrenys lliures al barri i les petites cases aixecades als anys 20 i als posteriors, amb la gran onada migratòria dels anys 60 del segle passat, van desaparèixer en gran quantitat. Aquesta vegada la gent arribava de més lluny: Andalusia, Extremadura, Galícia… La ferotge especulació i la “permissibilitat” del poder ho facilitarien. Els antics propietaris pactaren amb les constructores l’enderrocament de la casa i l’aixecament de blocs de pisos a canvi d’algun habitatge o local. D’aquesta manera el barri es densificà brutalment i van desaparèixer els espais lliures de ciment dedicats a activitats que lligaven amb la procedència rural de la població. D’aquelles primeres cases, en resten encara una mostra com a testimoni d’aquell primer barri de casetes i hortets.
Diuen que la jardineria (també valdria per a l’horticultura) és l’art del penediment. S’arriba a un lloc i es destrueix la natura, però ràpidament s’enyora i s’acaba posant plantes als balcons i arbres als carrers perquè es té la necessitat d’espais verds. No és estrany que una de les primeres demandes i lluites del barri fos per a un espai verd: aquella “Zona Verde para un barrio obrero” que entre 1972 i 1974 mobilitzà el barri per aconseguir la primera Zona Verda. Avui, la nostàlgia i la necessitat de contacte amb la natura segueix. Per als qui hi ha crecut i per als que ho han fet entre l’asfalt.
Aquest any arriba la Festa Major amb dos horts més. És la primera vegada en molts anys que sumem, fins ara només haviem restat!
El primer, al costat del Casal de Joves, a l’avinguda Rio de Janeiro. L’espai degradat a prop dels barracons s’han convertit en un esplendorós hort gestionat i cuidat pels veins que ho desitgen. No és un hort on cadascú té la seva parcel·la, s’hi treballa pel gust de fer-ho i per participar en un projecte col·lectiu.
El segon, al carrer Joaquim Valls, “Date una Huerta”, i que mentre els especuladors esperen el millor moment s’utilitza i es gaudeix. Com a hort la part de l’antic pati, com a jardí la part que ocupava l’habitatge. És també un lloc d’aprenentatge, de gestió i de relació. Cal seguir sumant i no es pot permetre la desaparició d’un pam de terra més.
Aquells camps presents en el passat segueixen en l’imaginari col·lectiu. El 2019 se celebrarà el centenari d’aquells primers habitatges i d’aquelles primeres famílies prosperitenques.
Participem-hi per fer-ne una de ben grossa, 100 anys de barri s’ho mereixen!
Joan
La Prosperitat
Festa Major 2017
Centenari de La Prosperitat. 1919-2019 