Imatge

La tràgica riuada de 1962 a la Prosperitat

RIUADA-62-1La riuada de 25 de setembre de 1962 afectà especialment al Vallès Occidental (Rubí, Terrassa…) ocasionant un miler de morts i incalculables danys materials.

La malvestat recorregué la Conca del Llobregat, però especialment la del Besòs. Al barri de la Prosperitat també deixà la seva petjada, aquí no en pèrdues humanes però si ocasionant importants perjudicis.

En aquest article aportem informació oral i fotogràfica (1) dels produïts pel Torrent de Can Campanyà.

El torrent de Can Campanya que transcorria per darrere del carrer de la Flor de Neu, havia incorporat aquest nom després que els Campanyà compressin la masia que hi havia al costat de la carretera de Ribes a Fausto Duran i Graells l’any 1757.

Abans el torrent era conegut com a Torrent dels Arítjols (2).

Cal pensar que l’arítjol, planta enfiladissa i amb punxes, devia ser abundant als marges i a més de donar nom al torrent, també ho feia a les terres conegudes com a “Vinya dels Arítjols”.

Arítjol és un dels topònims més antics i vius al barri, donant nom a un carrer. El torrent de Can Campanyà rebia per la dreta el de Can Tissó.

Després de travessar el rec Comtal, per dalt d’un tram cobert, anava a parar al rec Madriguera que paral·lel al riu, acabava ajuntant-se al rec d’en Claris o de la Verneda (3).

(1) Família Flor
(2) Les Masies de Sant Andreu de Palomar. Alexandra Capdevila i altres. Llop Roig. Pàg. 50
(3) III Congrés d’Història de Barcelona (1993).
Institut Municipal d’Història. Les rieres del pla de Barcelona a mitjan segle XIX: Jaume Olivé i Guilera. Pàg. 400

La fortíssima torrentada ocasionada pels aiguats del 25 de setembre de 1962, va rebentar les parets que limitaven el torrent amb els patis posteriors de les cases del carrer de La Flor de Neu, esfondrant parets, inundant els baixos dels habitatges, galliners i altres coberts. En una de les fotos es poden observar, damunt de la pila de runa i fang, les gallines ofegades.

Gent humil i coratjosa iniciaren immediatament les obres de recuperació. Mentre molts homes sortien a treballar fora, les dones s’encarregaven d’anar netejant.

RIUADA - 2
Conseqüències del pas de la riuada pel barri
RIUADA - 3
L’aigua va entrar als patis, horts i jardins del veïnat
RIUADA - 4
Destrosses als marges del torrent
RIUADA - 7
Gallines ofegades pel pas de la riuada al pati d’una família del carrer Flor de Neu

Després en les “hores lliures” petits i grans col·laboraven per refer les destrosses.

La mesquinesa d’un Estat que havia permès que els “seus” s’enriquissin deixant edificar a les lleres de les rieres, va deixar en mans de la “beneficència” les ajudes als damnificats. El locutor Joaquin Soler Serrano va engegar, a Ràdio Barcelona, una campanya maratoniana per a recollir diners. Diners donats generosament i solidàriament per gent que donava el poc que tenia.

Alguns d’aquests diners es van oferir als veïns del carrer de la Flor de Neu. Les veïnes que reberen la visita, hi varen renunciar, ja que tenien clar “que ells no havien perdut la casa i que hi havia gent que ho necessitava molt més…!”

RIUADA - 5
NENS DE LA FAMÍLIA FLOR. M’agafo ben fort per si torna la riuada…

Poseu-li a aquesta actitud els adjectius que vulgueu: generositat, despreniment, bondat…

Ara caldrien adjectius, totalment oposats, als miserables i corruptes que al cap d’un temps els varen adreçar una notificació a mesura que se’ls havien entregat els diners.

RIUADA - 6
NENS DE LA FAMÍLIA FLOR. Ostres, com ha quedat això!

Aquells diners que ells havien renunciat perquè arribessin als, encara, més infortunats!

Joan Catafal i Alberto Sanagustín
El text ha estat publicat al núm. 73 de la revista “L’Arxiu” (Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris), pàgina 27

Anuncis