Mirant enrere. Els noms dels carrers

És possible que alguna vegada ens hàgim preguntat d’on venen els noms dels nostres carrers. La resposta seria llarga, complexa, amb dubtes,  incerteses i forces buits per resoldre.

El que sí que podem dir és que els primers urbanitzadors del barri, particulars, van començar posant lletres. Els noms van venir després.

Noms que no sempre s’han mantingut, alguns han variat segons les circumstàncies polítiques i han acabat desapareixent: Carlos Marx (Via Júlia), Rúsia (Santa Engràcia).

Per veure el complicat del tema parlarem d’un nom: carrer de la Flor de Neu. D’entrada, inofensiu però que no ha pogut restar al marge dels canvis.

Si consultem el Nomenclàtor Oficial, no sempre fiable, carrer de la Flor de Neu, diu que es posa “… pel caprici dels urbanitzadors”.

En els primers plànols del barri, 1924,  apareix com a “Flordeneu”, tot junt.

Després ho fa com a  “Flor de Neu”. Les dues formes es van intercanviant, sense motiu aparent. A alguna de les fotos de l’any 1976, la lluita dels semàfors, les plaques tornen a dir “calle Flordeneu”.

Aquesta forma donaria la raó a l’amic Peter Cowley que creu que els veïns l’escullen pel personatge “Flordeneu” del poema Canigó de Verdaguer.

Nosaltres havíem arribat a pensar que el nom de Flor de Neu podria sorgir, en un ambient de cooperativisme que donà noms al sector com: Cooperació, Conveni, Confiança… al enmirallar-se amb el nom de la gran Cooperativa, “Flor de Maig”.

El nom no s’escapà a la persecució del català a l’època de les dues dictadures, la de Primo de Rivera i la franquista. En el primer cas apareix Flor de Niege!

Primer en francès, encara que sigui amb falta d’ortografia (seria Neige) que en català!

L’ordre del Gobierno Civil el 1940, és contundent “… se substituya el primer rótulo por otro en idioma Oficial…” Vaja, Flor de Nieve. No hem sabut trobar cap document gràfic amb les plaques de “Flor de Nieve”.

Arnau de Vilanova, A. Almúnia.

Anuncis