Imatge

Mirant Enrere: “ Les Prospes”

fullsizerender-2”Som de la Prospe!”
Aquesta expressió que sentim i diem sovint amb satisfacció de pertinença a un barri que ens estimem i pel qual hem lluitat i lluitem per millorar-ne les condicions, no és exclusiva nostra.

Això de la Prosperitat va associat a una època en la qual en diferents llocs de l’Estat i en zones perifèriques de les poblacions, es formen nous barris de gent que s’hi estableixen per prosperar, i per això un dels noms que hi fan sort és el de Prosperitat / Prosperidad. El més antic referenciat és la Prosperidad de Madrid, iniciat el 1862. En parlar del seu naixement escriuen: “El aspecto que mostraba la futura barriada de la Prosperidad era la de un conjunto de baldios y tierras de secano, atravesadas por un viejo camino de herradura y salpicada de tejares, casas de labor y algún ventorro…”. Aquesta descripció serviria per explicar el territori on es va crear el nostre barri!

Una altra Prosperitat que ja ha sobrepassat de llarg els cent anys és la d’Elda. És una cooperativa, “La Prosperidad”, la que construeix els habitatges del barri el 1899.

Trobem un altre barri amb el mateix nom i amb més de 100anys a Villargarcía de Arousa. I encara un altre a Salamanca.

Aquí també utilitzen això que ens sembla només nostre, “Prospe”. Per parlar del barri escriuen “El barrio de la Posperidad (“laprospe” – todo junto y con acento popular-)…”

És possible que ala península n’hi hagi algun altre que no hem sabut localitzar. A Sudamerica també n’hi ha un munt: Argentina, Mèxic, Equador (Guayaquil), Santo Domingo… i també a les Filipines.

Estaria molt bé que a per al nostre centenari, 2019, poguéssim lligar la presència de veïnes i veïns d’aquests barris homònim amb els quals, a més del nom, segur que compartim moltes altres coses!

Arnau Vilanova, A. Almunia

Anuncis
Imatge

El logo del centenari

logo-kasal-prospe-100-anos-negro_webEl centenari de la Prosperitat necessitava una imatge visual que identifiqués de forma fàcil i ràpida tot el que s’hi relacionés. Per això es va convocar un concurs.

Escollir-ne un va ser difícil i dolorós. Moltes propostes, suggestives i boniques. Però calia triar: rondes de votacions secretes, eliminatòries i sense saber-ne l’autoria. Frec a frac fins al final. El dijous 9 de març es va fer entrega del premi al “guanyador”: un diploma i 100 €, un per any dels 100 que en té/tindrà el barri. El seu autor és el veí Cristian Rodríguez, aquest xicot amb barba i alt que sobresurt de la resta.

Moltes gràcies a tots els que van participar-hi, posant tant difícil l’elecció!

A les Barriades
Núm. 29 Abril – maig – juny 2017

Mirant enrere. Carrer Baltasar Gracián

Molts carrers de la Prosperitat porten el nom dels propietaris dels terrenys que ens “urbanitzacions” particulars, es parcel·laren per vendre en solars i on s’obrien els carrers.

Baltasar Gracián seria un dels noms dels nostres carrers que, aparentment, no tenen cap lligam amb el barri. Però no és així.

Segons el “Diccionari nomenclàtor de les vies públiques de Barcelona” (2010) el senyor, Ramon Badosa Campanyà (carrer Badosa) era un metge casat amb Rosa Gaspar Laribal, que és qui era la propietària dels terrenys. Tenim un exemple més que el que compta és el mascle!gracian

En un document de l’Arxiu Municipal , Maria Gaspar Lamarca demana l’any 1954 l’alineació d’un solar de la seva propietat, cantonada amb el carrer Casanovas (Enric Casanovas).

No és gens agosarat pensar que si hi ha el carrer Gaspar i els terrenys de la senyora Gaspar donen a un carrer, el nom que se li escau a aquest carrer és Baltasar. Baltasar a seques, no! El d’un Baltasar famós: Baltasar Gracián.

El carrer Gaspar ha desaparegut i el carrer Melcior, no va arribar!

Arnau Vilanova

A les Barriades
Núm. 29 Abril – maig – juny 2017

Imatge

Mirant enrere. El 2019, en farem 100!

carreter
En Cano era un carreter que vivia al carrer de les Borges

En Cano era un carreter que vivia al carrer de les Borges i tenia per costum parar-se a la bodega de Cal Salat, al carrer Joaquim Valls 53 –on ara hi ha la peixateria– per fer el trago.

Al pis de sobre de la bodega hi havia el local d’Esquerra Republicana, hi ha constància de la presencia del president Macià en el local. El que no sabem és si en Cano i en Macià van compartir el taulell amb un got de vi ales mans!

Tornem al carreter: aquest estant al llit molt malalt, va dir que volia parlar amb la noieta de la bodega. Quan la tingué al davant li va fer prometre que quan passés amb el carro dels morts per davant, ella li havia de tirar un got de vi a sobre de la caixa.

Però quan arribà el moment, el carro dels morts amb el Cano difunt, no va poder passar per davant de la bodega! Unes maleïdes obres ho impediren.
Possiblement, la promesa incomplerta però present en l’imaginari col·lectiu de la Prospe,va inspirar “l’aparició” de Sant Xibeco, però canviant el vi, per la cervesa!

La història ens la va explicar la mateixa noieta de la bodega, la Conxita Pibernat Costa de cal Salat, arribada al barri el 1927 amb quatre anys.

La Conxita no es perdia mai les havaneres de la Festa Major, però aquest 2016 va venir la seva filla Ada i ens va comunicar la mort de la mare, a primers de maig.

La Conxita era una font inesgotable explicant com era la vida en el passat, transmetent-t’ho de forma entusiasta, amb alegria, enfotent-se del mort i de qui vetlla (això li venia d’en Cano?), sempre mostrant una gran estima pel barri i pels seus veïns.

A la història del nostre carreter, n’hi afegim una segona. El bon jan d’en Cano, possiblement havia tingut problemes amb un altre veí, el Sr. Diego Mármol.
El Sr. Mármol era propietari de terrenys al carrer Valldaura, ara Pablo Iglesias, i volia fer pagar peatge, l’any 1927 , als carros que hi passaven,

Està clar que el Sr. Mármol havia de ser d’una altra mena. Dels que tenen poder i a més en temps de dictadura, la de Primo de Rivera!

El dia 6 de gener de 1925 assisteix com a “alcalde del las Roquetas” a la col·locació de la primera pedra de l’església de Santa Engràcia (La Vanguardia, 8 de gener de 1929). Cal suposar que es tracta de la mateixa persona. Ajuntava poder civil i militar.

Arnau Vilanova

A les Barriades
Núm. 28 Gener – febrer – març 2017