Citació

Taula rodona sobre la primera Festa Major de Prosperitat

festa_majorPer què aquest any la Festa Major fa 40 anys? Què va passar el 1979 perquè les veïnes i veïns decidissin posar en marxa una màquina que ha rutllat fins avui? Com es va organitzar (i pagar!) la primera festa? Quan van aparèixer les primeres penyes? Com ha evolucionat la Festa Major durant aquests anys?

Aquest dimarts 29 de maig a les 7 de la tarda al Casal de Barri, parlem de tot això en una taula rodona distesa i participativa, amb la presència de persones lligades a la Festa Major, des dels inicis fins avui.

No t’ho perdis!

Anuncis
Citació

Unes obres destapen un refugi al carrer de la Florida

Betevé. dijous 3 de maig, 2018

Un arqueòleg supervisa les tasques per poder documentar les restes de la galeria
Fa uns dies els operaris del carrer de la Florida van trobar-se amb una de les entrades d’un antic refugi de la Prosperitat.

Es tracta d’un petita galeria parcialment ensorrada, però que encara conserva alguns elements com els murs, les escales d’entrada i una part de la volta del sostre. L’Ajuntament ha enviat un arqueòleg del barri per investigar i documentar el refugi.

mirar el video

llegir tot l’article

Imatge

La història de les escoles de la Prosperitat

Betevé. dimarts 13 de febrer, 2018

La mostra explica les lluites veïnals per aconseguir els centres educatius públics al barri

El Casal de Barri Prosperitat exposa aquests dies una retrospectiva del que ha significat l’escola al barri, des del 1930 fins a l’actualitat. Els centres públics es van aconseguir gràcies a la constància i la paciència de molts veïns que van lluitar per un ensenyament de qualitat, tant en l’àmbit d’infraestructures com el pedagògic.

https://btv.playty.com/player#/video?autoplay=1&id=130218btv73escoles

llegir tot l’article 

Imatge

La tràgica riuada de 1962 a la Prosperitat

RIUADA-62-1La riuada de 25 de setembre de 1962 afectà especialment al Vallès Occidental (Rubí, Terrassa…) ocasionant un miler de morts i incalculables danys materials.

La malvestat recorregué la Conca del Llobregat, però especialment la del Besòs. Al barri de la Prosperitat també deixà la seva petjada, aquí no en pèrdues humanes però si ocasionant importants perjudicis.

En aquest article aportem informació oral i fotogràfica (1) dels produïts pel Torrent de Can Campanyà.

El torrent de Can Campanya que transcorria per darrere del carrer de la Flor de Neu, havia incorporat aquest nom després que els Campanyà compressin la masia que hi havia al costat de la carretera de Ribes a Fausto Duran i Graells l’any 1757.

Abans el torrent era conegut com a Torrent dels Arítjols (2).

Cal pensar que l’arítjol, planta enfiladissa i amb punxes, devia ser abundant als marges i a més de donar nom al torrent, també ho feia a les terres conegudes com a “Vinya dels Arítjols”.

Arítjol és un dels topònims més antics i vius al barri, donant nom a un carrer. El torrent de Can Campanyà rebia per la dreta el de Can Tissó.

Després de travessar el rec Comtal, per dalt d’un tram cobert, anava a parar al rec Madriguera que paral·lel al riu, acabava ajuntant-se al rec d’en Claris o de la Verneda (3).

(1) Família Flor
(2) Les Masies de Sant Andreu de Palomar. Alexandra Capdevila i altres. Llop Roig. Pàg. 50
(3) III Congrés d’Història de Barcelona (1993).
Institut Municipal d’Història. Les rieres del pla de Barcelona a mitjan segle XIX: Jaume Olivé i Guilera. Pàg. 400

La fortíssima torrentada ocasionada pels aiguats del 25 de setembre de 1962, va rebentar les parets que limitaven el torrent amb els patis posteriors de les cases del carrer de La Flor de Neu, esfondrant parets, inundant els baixos dels habitatges, galliners i altres coberts. En una de les fotos es poden observar, damunt de la pila de runa i fang, les gallines ofegades.

Gent humil i coratjosa iniciaren immediatament les obres de recuperació. Mentre molts homes sortien a treballar fora, les dones s’encarregaven d’anar netejant.

RIUADA - 2
Conseqüències del pas de la riuada pel barri
RIUADA - 3
L’aigua va entrar als patis, horts i jardins del veïnat
RIUADA - 4
Destrosses als marges del torrent
RIUADA - 7
Gallines ofegades pel pas de la riuada al pati d’una família del carrer Flor de Neu

Després en les “hores lliures” petits i grans col·laboraven per refer les destrosses.

La mesquinesa d’un Estat que havia permès que els “seus” s’enriquissin deixant edificar a les lleres de les rieres, va deixar en mans de la “beneficència” les ajudes als damnificats. El locutor Joaquin Soler Serrano va engegar, a Ràdio Barcelona, una campanya maratoniana per a recollir diners. Diners donats generosament i solidàriament per gent que donava el poc que tenia.

Alguns d’aquests diners es van oferir als veïns del carrer de la Flor de Neu. Les veïnes que reberen la visita, hi varen renunciar, ja que tenien clar “que ells no havien perdut la casa i que hi havia gent que ho necessitava molt més…!”

RIUADA - 5
NENS DE LA FAMÍLIA FLOR. M’agafo ben fort per si torna la riuada…

Poseu-li a aquesta actitud els adjectius que vulgueu: generositat, despreniment, bondat…

Ara caldrien adjectius, totalment oposats, als miserables i corruptes que al cap d’un temps els varen adreçar una notificació a mesura que se’ls havien entregat els diners.

RIUADA - 6
NENS DE LA FAMÍLIA FLOR. Ostres, com ha quedat això!

Aquells diners que ells havien renunciat perquè arribessin als, encara, més infortunats!

Joan Catafal i Alberto Sanagustín
El text ha estat publicat al núm. 73 de la revista “L’Arxiu” (Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris), pàgina 27

Galeria

Nosaltres ja ens hem avançat, ara falta que sigui oficial

1007La Comissió encarregada de preparar la commemoració del centenari del barri per al 2019 està programant actes per arribar a aquesta data amb un munt de feina feta per fer conèixer el passat més llunyà del barri, la seva història més recent i per discutir les perspectives de futur.

En aquesta línia s’emmarca l’emotiu acte del passat 10 de juny amb treballadors i treballadores protagonistes de la històrica vaga de Harry Walker, amb l’enganxada simbòlica de la placa que rebatejava la plaça d’una forma que fes justícia a la vergonyant que hi havia i que, ara amagada, és encara l’oficial.

Per això la carta a la regidora, signada per entitats del barri, demanant l’oficialització del nom, que reproduïm.

Som un barri jove, només 100 anys! però amb una història brutal. La tasca que hem engegat no ens l’acabarem i us assegurem que hi ha propostes de tot tipus (i les que arribaran!) on tothom pot trobar un forat per participar i gaudir-ne.
Cap als 100!