Citació

Unes obres destapen un refugi al carrer de la Florida

Betevé. dijous 3 de maig, 2018

Un arqueòleg supervisa les tasques per poder documentar les restes de la galeria
Fa uns dies els operaris del carrer de la Florida van trobar-se amb una de les entrades d’un antic refugi de la Prosperitat.

Es tracta d’un petita galeria parcialment ensorrada, però que encara conserva alguns elements com els murs, les escales d’entrada i una part de la volta del sostre. L’Ajuntament ha enviat un arqueòleg del barri per investigar i documentar el refugi.

mirar el video

llegir tot l’article

Anuncis
Imatge

L’exposició: “L’escola a La Prosperitat 1930-2018”

IMG_4641L’ENSENYAMENT AL BARRI: AHIR I AVUI

EXPOSICIÓ del 12 de febrer al 23 de març de 2018

Els 28 plafons de l’exposició són un recorregut per la història de l’escola a la Prosperitat. Des de la primera escola pública (en temps de la Segona Repùblica)  fins a l’Assemblea Groga de Nou Barris.

Un llarg camí, de lluita constant i sense fi, per una escola popular, gratuïta i de qualitat.

En finalitzar l’exposició, hi haurà una taula rodona sobre el tema.

Imatge

La tràgica riuada de 1962 a la Prosperitat

RIUADA-62-1La riuada de 25 de setembre de 1962 afectà especialment al Vallès Occidental (Rubí, Terrassa…) ocasionant un miler de morts i incalculables danys materials.

La malvestat recorregué la Conca del Llobregat, però especialment la del Besòs. Al barri de la Prosperitat també deixà la seva petjada, aquí no en pèrdues humanes però si ocasionant importants perjudicis.

En aquest article aportem informació oral i fotogràfica (1) dels produïts pel Torrent de Can Campanyà.

El torrent de Can Campanya que transcorria per darrere del carrer de la Flor de Neu, havia incorporat aquest nom després que els Campanyà compressin la masia que hi havia al costat de la carretera de Ribes a Fausto Duran i Graells l’any 1757.

Abans el torrent era conegut com a Torrent dels Arítjols (2).

Cal pensar que l’arítjol, planta enfiladissa i amb punxes, devia ser abundant als marges i a més de donar nom al torrent, també ho feia a les terres conegudes com a “Vinya dels Arítjols”.

Arítjol és un dels topònims més antics i vius al barri, donant nom a un carrer. El torrent de Can Campanyà rebia per la dreta el de Can Tissó.

Després de travessar el rec Comtal, per dalt d’un tram cobert, anava a parar al rec Madriguera que paral·lel al riu, acabava ajuntant-se al rec d’en Claris o de la Verneda (3).

(1) Família Flor
(2) Les Masies de Sant Andreu de Palomar. Alexandra Capdevila i altres. Llop Roig. Pàg. 50
(3) III Congrés d’Història de Barcelona (1993).
Institut Municipal d’Història. Les rieres del pla de Barcelona a mitjan segle XIX: Jaume Olivé i Guilera. Pàg. 400

La fortíssima torrentada ocasionada pels aiguats del 25 de setembre de 1962, va rebentar les parets que limitaven el torrent amb els patis posteriors de les cases del carrer de La Flor de Neu, esfondrant parets, inundant els baixos dels habitatges, galliners i altres coberts. En una de les fotos es poden observar, damunt de la pila de runa i fang, les gallines ofegades.

Gent humil i coratjosa iniciaren immediatament les obres de recuperació. Mentre molts homes sortien a treballar fora, les dones s’encarregaven d’anar netejant.

RIUADA - 2
Conseqüències del pas de la riuada pel barri
RIUADA - 3
L’aigua va entrar als patis, horts i jardins del veïnat
RIUADA - 4
Destrosses als marges del torrent
RIUADA - 7
Gallines ofegades pel pas de la riuada al pati d’una família del carrer Flor de Neu

Després en les “hores lliures” petits i grans col·laboraven per refer les destrosses.

La mesquinesa d’un Estat que havia permès que els “seus” s’enriquissin deixant edificar a les lleres de les rieres, va deixar en mans de la “beneficència” les ajudes als damnificats. El locutor Joaquin Soler Serrano va engegar, a Ràdio Barcelona, una campanya maratoniana per a recollir diners. Diners donats generosament i solidàriament per gent que donava el poc que tenia.

Alguns d’aquests diners es van oferir als veïns del carrer de la Flor de Neu. Les veïnes que reberen la visita, hi varen renunciar, ja que tenien clar “que ells no havien perdut la casa i que hi havia gent que ho necessitava molt més…!”

RIUADA - 5
NENS DE LA FAMÍLIA FLOR. M’agafo ben fort per si torna la riuada…

Poseu-li a aquesta actitud els adjectius que vulgueu: generositat, despreniment, bondat…

Ara caldrien adjectius, totalment oposats, als miserables i corruptes que al cap d’un temps els varen adreçar una notificació a mesura que se’ls havien entregat els diners.

RIUADA - 6
NENS DE LA FAMÍLIA FLOR. Ostres, com ha quedat això!

Aquells diners que ells havien renunciat perquè arribessin als, encara, més infortunats!

Joan Catafal i Alberto Sanagustín
El text ha estat publicat al núm. 73 de la revista “L’Arxiu” (Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris), pàgina 27

Imatge

Enigma resolt!

IMG_4032Al Diari de la Festa Major i a l’article “De les vinyes de l’antigor als horts d’avui” (pàgina 19), hi apareixia una foto d’un paratge desconegut i s’oferia un fuet a qui localitzés l’espai.

No sols s’ha identificat l’indret, sinó també el noi que apareix a la foto. Es tracta d’en Vicent Sogues Gil, fill de castellonenc i murciana , nascut el 1928 a la barberia del seu pare a Joaquim Valls 95 i que comunicava amb l’herboristeria de la seva mare del número 93.

A en Vicent li agradava anar amb la gent gran, els de la “comissió”, fundadors de L’Ideal d’en Clavé, promotors de la Festa Major i de l’envelat de la Via Júlia, socis de l’Ateneo Familiar Artístico Cultural, al 201 del carrer de “Cuarenta Metros” (ara Via Júlia).

Entre altres coses els de la “comissió” reivindicaven millores per al barri, com ara el transport, i es dedicaven a fer fotos per portar-les a l’Ajuntament i denunciar les pèssimes condicions del barri.

La publicada és una “foto denúncia” feta l’any 1943 per aquests activistes, en Ramon Sogues (pare d’en Vicent), en Julio Sanchis, en Joan ?… i era per demostrar els esvorancs que quedaven després d’una torrentada. Està situada a l’actual Via Favència, per on baixaven les aigües des del turó de les Roquetes i que pel torrent de Can Campanyà, abans dels Aritjols, giraven cap el carrer Flor de Neu.

Va ser el mateix Vicent qui va baixar -un esforç important- fins al Casal de barri per comunicar que ell era el noi de la foto, aguantant una cinta mètrica.

L’endemà, dijous 15 de juny, representants de la Comissió del Centenari varem anar a casa seva, ara a la part de dalt de la Via Júlia. Ens va ensenyar més fotos, explicar un munt de coses, amb uns ulls espurnejants i mirada de satisfacció per poder parlar de “la història” dels nostres barris i de la seva gent.

Naturalment, els de la Comissió li van fer entrega del fuet promès! Content i agraït, repetia que ell no ho havia fet pel fuet.
Tornarem a visitar en Vicent, ell i nosaltres en tenim ganes!

Comissió del Centenari, 16 de juny de 2017

Imatge

Ens esborren la memòria!

img49A finals de febrer d’enguany ens vam adonar de l’enderroc de la casa de Flor de Neu, 21, un testimoni del passat de barri. Pels companys de l’Arxiu Històric de Roquetes ens vam assabentar que aquesta casa estava protegida, com ho estaven les del 15, el 17 i el 19, sent aquesta última l’única que queda encara dempeus.

Primera sorpresa: Aquestes cases tenen/tenien el nivell de “protecció” D. Aquest nivell vol dir que la casa es pot enderrocar si abans s’ha fet un reportatge fotogràfic, un aixecament planimetric i un estudi històric. Quina barra, dir-ne d’això protecció! Es registrà un escrit a l’Ajuntament demanant aquesta documentació, signat per l’Arxiu Històric de Roquetes Nou Barris, l’Associació de Veïnes i veïns de Prosperitat, la Comissió del Centenari i el Grup d’Història de Nou Barris.

Segona sorpresa: Arriba la resposta de l’Ajuntament, signada per la Cap del Departament d’Arquitectura Urbana i Patrimoni, reconeixent l’obligatorietat prèvia de presentar la documentació abans d’un enderrocament, i que no disposen de l’esmentada documentació per “…un problema amb els sistemes informàtics que va impedir retornar adientment el nivell de protecció (?)…”. En conclusió: no es va tenir present la legislació vigent i van tirar pel dret. Sabíem que la interpretació de la norma acostuma a ser molt laxa. Amb una fotografia ja en poden tenir prou. Però en aquesta ocasió, han estat alguna cosa més que laxes. Ell que no ens estranya és l’excusa que exposen pel que fa als problemes informàtics. Quan s’accedeix al cercador del Patrimoni Arquitectònic, on-line, que té l’Ajuntament per saber si un edifici està catalogat i amb quin nivell, apareix el següent advertiment: “…una incidència tècnica està afectant… la consulta de les fitxes en PDF o la cerca en el mapa…”. Tot i que tant en tant el cercador funciona amb algunes incidències, aquest missatge ja apareix des de, com a mínim, fa més d’un any i mig. Sabem per experiència que la impossibilitats d’accedir a la informació és una forma d’afavorir la destrucció impune del patrimoni. Quan l’administració no és coherent amb les seves pròpies normatives, s’hauria de parlar de negligència o d’omissió, i algú hauria d’assumir-ne les responsabilitats. Ha costat que des de districte algú es pronunciés. Ara ja sabem que gracies a les nostres peticions han seguit el tema i que han detectat que hi ha un permís d’enderroc, però que no s’han pagat les taxes i que han començat les obres de la nova edificació sense disposar de permís. Per això les paralitzaran. El dissabte 29 d’abril un gran camió tallava el carrer per instal·lar la grua de l’obra. D’una obra que no té permís! El tall del carrer havia estat avisat per uns cartells informatius del mateix Ajuntament. Posant a internet “Flor de Neu, 21 + comprar piso” podreu veure com diferents immobiliàries en promocionen la venda, veure els nous pisos en versió digital i saber que seran entregats el desembre de 2017! Ens trobem també davant d’una situació paradoxal: les nostres instancies s’han adreçat a l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, de qui depèn Arquitectura Urbana i Patrimoni, i també a la regidora del Districte: ambdós dirigits per la mateixa persona, Janet Sanz.

Arxiu Històric de Roquetes – 9B | Associació de Veïnes i Veïns de Prosperitat | Comissió del Centenari i Grup d’Història de 9B

Imatge

Acte sobre la vaga de la Harry Walker

L0001a Comissió del Centenari de Prosperitat i el seu grup de treball “Parlem de barri” han programat un acte sobre la vaga de les treballadores i treballadors de la fabrica Harry Walker (16 de desembre de 1970 – 15 de febrer de 1971).

La vaga va ser un referent indiscutible del moviment obrer dels últims anys del franquisme, i va tenir un fort ressò tant a Catalunya com a la resta de l’Estat, a França, a Itàlia…

L’acte serà el dissabte 10 de juny a les 12 hores al Casal de Barri, i després a l’espai on hi havia la fàbrica. Es dividirà en dues parts. La primera al Casal de Barri, amb la participació d’un historiador, ex-treballadors i activistes de la vaga, veïns… La segona a la mateixa plaça Harry Walker, per mostrar el desacord amb el nom actual, que només fa referència a la fabrica i no a les treballadores i treballadors que van ser els protagonistes de la lluita i qui van patir la repressió de l’empresa (a qui ara està dedicada la plaça!) i de la policia.

Comissió del Centenari

La Prosperitat
Festa Major 2017

Imatge

De les vinyes de l’antigor als horts d’avui

El territori que avui ocupa el barri de la Prosperitat fa poc més de 100 anys era un paisatge de vinyes amb algun altre conreu, especialment de secà.

Aquestes vinyes no s’escaparen de l’atac de la fil·loxera, detectada per primer cop a Barcelona el 1884 al turó de la Rovira, entre Sant Andreu i horta. Recordeu que la Prosperitat s’inicià “en los alrededores o las afueras de San Andrés”, com diu la documentació antiga. Tot coincidia: uns terrenys devaluats per a la producció agrícola i una demanda de sòl a les perifèries de la ciutat i dels pobles que s’hi havien agregat.

Naturalment, com sempre els especuladors es fregaven les mans i compraven els terrenys. D’aquí sortirien les primeres urbanitzacions del barri: Prosperitat, Verdun, Charlot, Can Borràs… urbanitzacions sempre privades, no reconegudes oficialment i sense cap mena de servei. Els carrers eres l’espai que el propietari “perdia”, per tant, com més estrets millor.

Es necessitaven habitatges per acollir la gent que arribava atreta per la creixent demanda de mà d’obra atreta per la creixent demanda de mà d’obra, ja que la misèria els havia foragitat dels seus llocs d’origen. Com el cas de la família que, procedent d’un poble de València, Camporrobles, a qui la fil·loxera va obligar a marxar, va acabar comprant un terreny per fer-s’hi una casa al carrer de la Cooperació de la Prosperitat, amb la paradoxa que el notari explicita a l’escriptura: “(…) el terreno descrito se separa y segrega de una pieza de tierra plantada de viña, hoy filoxerada…”. No sembla que aquesta informació sigui gratuïta. ¿Potser contribuïa a justificar la urbanització?

Aquests primers pobladors del barri que arriben a les primeries del segle XX, provenen de la resta de Catalunya, Aragó, València, Múrcia… els veïns, vaja! Tenen pocs recursos, compren el terreny que sovint paguen en terminis fins a 10 anys, i hi aixequen cases humils. Moltes vegades autoconstruïdes, aprofitant la runa, les pedres portades del Besòs a coll o el cagaferro acumulat al costat de la via.

Això sí, en tots els permisos d’obra l’Ajuntament inclou una clàusula terrible i cruel: “La concesión de este permiso no significa reconocimiento de la urbanización (…) reservándose este Municipio la facultad de establecer nuevas alineaciones y rasantes sin otorgar indemnización alguna…”.

Les cases acostumaven a tenir un pati posterior, on hi havia l’hort i espais per als animals. Tot per al consum familiar, per ajudar a subsistit. Aquestes cases eres un reflex esquifit de “la caseta i l’hortet”. Lluny de la ciutat jardí somiada però a l’abast d’alguns “higienistes” que volien espais més sans que els estrets i foscos carrers del centre de la gran ciutat. Per subsistir eren també els horts de l’Agrupació Cooperativa de Petits Hortolans (CNT). Miquel Roman va trobar les fitxes dels associats al Archivo de Salamanca en les seves visites durant els anys 2002 i 2003. Explica que la majoria de dates d’ingrés són de 1938 i inicis de 1939, i que entre les fitxes hi ha “Verdum, Roquetes, Torre Baró i, evidentment Prosperitat…”. Aquí la paraula fitxa, equival a estar fitxat. Les dades que hi ha es necessitaven per reprimir als hostils hortelans.

Cada vegada hi havia menys terrenys lliures al barri i les petites cases aixecades als anys 20 i als posteriors, amb la gran onada migratòria dels anys 60 del segle passat, van desaparèixer en gran quantitat. Aquesta vegada la gent arribava de més lluny: Andalusia, Extremadura, Galícia… La ferotge especulació i la “permissibilitat” del poder ho facilitarien. Els antics propietaris pactaren amb les constructores l’enderrocament de la casa i l’aixecament de blocs de pisos a canvi d’algun habitatge o local. D’aquesta manera el barri es densificà brutalment i van desaparèixer els espais lliures de ciment dedicats a activitats que lligaven amb la procedència rural de la població. D’aquelles primeres cases, en resten encara una mostra com a testimoni d’aquell primer barri de casetes i hortets.

Diuen que la jardineria (també valdria per a l’horticultura) és l’art del penediment. S’arriba a un lloc i es destrueix la natura, però ràpidament s’enyora i s’acaba posant plantes als balcons i arbres als carrers perquè es té la necessitat d’espais verds. No és estrany que una de les primeres demandes i lluites del barri fos per a un espai verd: aquella “Zona Verde para un barrio obrero” que entre 1972 i 1974 mobilitzà el barri per aconseguir la primera Zona Verda. Avui, la nostàlgia i la necessitat de contacte amb la natura segueix. Per als qui hi ha crecut i per als que ho han fet entre l’asfalt.

Aquest any arriba la Festa Major amb dos horts més. És la primera vegada en molts anys que sumem, fins ara només haviem restat!

El primer, al costat del Casal de Joves, a l’avinguda Rio de Janeiro. L’espai degradat a prop dels barracons s’han convertit en un esplendorós hort gestionat i cuidat pels veins que ho desitgen. No és un hort on cadascú té la seva parcel·la, s’hi treballa pel gust de fer-ho i per participar en un projecte col·lectiu.

El segon, al carrer Joaquim Valls, “Date una Huerta”, i que mentre els especuladors esperen el millor moment s’utilitza i es gaudeix. Com a hort la part de l’antic pati, com a jardí la part que ocupava l’habitatge. És també un lloc d’aprenentatge, de gestió i de relació. Cal seguir sumant i no es pot permetre la desaparició d’un pam de terra més.

Aquells camps presents en el passat segueixen en l’imaginari col·lectiu. El 2019 se celebrarà el centenari d’aquells primers habitatges i d’aquelles primeres famílies prosperitenques.

Participem-hi per fer-ne una de ben grossa, 100 anys de barri s’ho mereixen!

Joan

La Prosperitat
Festa Major 2017