F
a 100 anys que el que ara són blocs de pisos, carrers, equipaments (pocs), zones verdes i places (també poques), eren camps de secà, la majoria vinyes, practicament despoblats.
Les terres de la Prospe a finals del segle XIX no estaven, encara, entre les que els especuladors contemplaven per expansionar Barcelona. Però poc desprès, un seguit d’esdeveniments canvien totalment la dinàmica.
Sant Andreu s’havia annexionat a Barcelona el 1897. Es desenvolupa una industrialització creixent que s’aprofita dels vents a favor de la “neutralitat” d’Espanya a la Gran Guerra. La indústria necessita una mà d’obra propera i barata. Tot això fa que arribi una forta onada migratòria, sobretot de la resta de Catalunya, Aragó, Valencia i Múrcia.
El nostre barri i els del costat, el conjunt de les Roquetes, tenen uns terrenys amb unes possibilitats enormes per ser urbanitzats. Hi ha qui amb “visió de futur” compra finques amb una economia agrícola en decadència, on la fil·loxera havia fet estralls i havia fet baixar el seu valor.
Això és el que fa el senyor Josep Borràs Mir entre 1918 i 1919. Compra finques que de seguida parcel·la, marca els seus carrers i les ven en solars. Els solars eres més barats que a les altres zones amb població obrera establerta i on el terreny escassejava.
Els “propietaris”, sovint pagant un lloguer entre 5 i 10 anys fins a formalitzar la compra, amb gran esforç aconsegueixen aixecar humils cases unifamiliars, cosa impossible de fer en les barriades consolidades. L’autoconstrucció era una pràctica habitual.
Anys més tard la vídua del Sr. Borràs, Teresa Tort Pagès, diu que aquestes finques “…situadas en la barriada llamada de la Prosperidad, san Andrés, casi constituyen la totalidad de la misma…”.
Es tracta d’una urbanització privada, sense reconeixement oficial, desordenada, suburbial… sense cap mena de servei. Per això aquests primers habitants s’organitzen i reclamen (1924) neteja, aigua i llum. Els seus arguments són ben clars i de justícia: “El Ayuntamiento percibe de dicho barrio considerables sumas en concepto de arbitrios e impuestos municipales especialmente por derechos de edificación y por plusvalía y en cambio no ha ocasionado ningún gasto al presupuesto del Municipio…”. Paguen i no reben res!
Tot això ens sona, la música que ha acompanyat aquest barri ha sigut sempre la mateixa. El ritme l’han hagut de marcar els seus habitants, exigint el que els hi pertoca, sense que ningú els hagi regalat mai res.
Per això ens sembla important recuperar la nostra història, celebrar com es mereixen aquests primers 100 anys del nostre barri, discutir i treballar pel seu futur.
La feina que ha iniciat la Comissió per celebrar el Centenari al 2019 necessita la participació de tothom. Estigueu atents a la pagina web, als cartells i propostes que aniran sortint.
Feu arribar tota mena de suggeriments al correu electrònic: prospe100anys@gmail.com, aporteu material… i encara millor, aneu a les reunions preparatòries i/o participeu en els grups de treball existents o creeu-ne de nous!
Per un centenari de la Prospe ben lluït el 2019, som-hi!
A tot el barri
Butlletí Informatiu de l’Associació de veïnes i veïns de Prosperitat
Hivern 2016
La Comissió encarregada de preparar la commemoració del centenari del barri per al 2019 està programant actes per arribar a aquesta data amb un munt de feina feta per fer conèixer el passat més llunyà del barri, la seva història més recent i per discutir les perspectives de futur.
